Programa escola 2.0

Aprovada la distribució d'un crèdit complementari de sis milions per a la implantació del Programa Escola 2.0

(18 de diciembre de 2009)

El Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha aprovat la distribució entre totes les comunitats autònomes d'un romanent de 6 milions d'euros resultant de la diferència entre les aportacions del Govern i les de les autonomies per finançar la implantació del Programa Escola 2.0 al curs 2009/2010.

El programa Escola 2.0 permetrà millorar la dotació de recursos tecnològics dels alumnes, dels professors i dels centres. Garantir la seva connexió a Internet tant des de les escoles com des dels domicilis. Potenciar la formació dels professors. Facilitar l'accés a materials digitals educatius, i implicar a l'alumnat ia les famílies en l'adquisició, custòdia i ús d'aquests recursos.

Per més informació feu clic en aquest enllaç.

Bones Festes

Us desitjo a tots un molt bon Nadal i un feliç any nou!




Us desitjo que estimeu i que estimant també us estimin a vosaltres, que els vostres somnis i il·lusions es facin realitat i si no és així que el camí fins arribar a aquest sigui ric, ple de moments enriquidors i amb la companyia de persones estimades i de bons sentiments.

darrer seminari

15/12/2009

En la classe d’avui també hem tractat de tot una mica:

La companya Laura Cortada ens ha explicat la llegenda de Sant Jordi, ho ha fet amb l’ajut d’unes imatges en l’ordinador.

Seguidament, el Guillem ens ha explicat dos contes “El Groguet” tracta d’un pollet groguet que busca als seus germans i finalment els troba, està molt bé per treballar amb els nens els animals i el companyerisme, i també ens ha explicat “L’enfadat” un conte fet per a ell amb una molt bona combinació de color i amb una característica molt divertida, què és que el peixet es pot moure.

I finalment l’últim conte de tot el seminari, l’Eloy Gaspar que ens ha explicat un conte del Teo i

el seu primer dia de classe, aquest és un molt bon conte per treballar amb els nens els hàbits diaris.

Pel que fa ala activitat educativa, l’Eloy, la Laura Cortada i el Guillem ens han presentat una notícia que ha desenvolupat a un debat entre tots molt interessant “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influència positiva en la educación de los niños”.

També ens han contrastar la informació amb l’ajut de quatre articles que també contrastaven la informació de la notícia. La conclusió que hem extret ha sigut: si són dosificats, t’ajuda a ser més estratègic, però està demostrat que molt de temps jugant amb un videojoc acaba generant un nerviosisme i una excitació que desprès no poden ni dormir.

És més , la Loles ens va explicar un experiment que va fer amb una companya seva i van estar 12 hores jugant amb un videojoc per experimentar que es sent i quins perjudicis té. El seu experiment va demostrar que un cop van anar a dormir no van dormir gens ni mica i que van arribar a nivells que no havien arribat mai, estaven cansades físicament i esgotades, a més van menjar molt malament per tal de no parar a fer el menjar, és a dir intervenen també els mals hàbit de menjar. Afecta a l’estat d’ànim de una persona, perquè comences a ser més que un joc.

I per finalitzar, el Guillem va fer el seu entorn sonor individual amb la seva conclusió personal.

Cal destacar de tota la classe les ametlles garapinyades de la mare de la Laura, ja que va portar per menjar-les!

Frase: "Tot en justa mesura és bot"

Valoració personal

La meva experiència personal amb relació amb la creació i el manteniment del bloc és molt positiva.

La valoració que faig és positiva, com ja he dit perquè m’ha obert noves expectatives i noves maneres de fer i de seguir una avaluació continuada, com ha sigut aquesta amb el bloc. Ha sigut un treball constant i alhora un treball que requereix molta iniciativa pròpia. Hi ha blocs on no només hi trobem activitats i notícies sinó on hi trobem una font d’informació interessat i seleccionada. Personalment penso que la essència que m’emporto d’aquesta experiència tecnològica és la superació per mi mateixa, ja que els primers dies quan comentàvem el que havíem de fer, vaig pensar que no seria capaç ja que és una tasca en la qual has d’estar molt entregada perquè és feina del dia a dia, ja que sinó s’endarreria tot.

A més, en el nostre seminari havíem d’aportar un petit resum i/o conclusions sobre el que tot allò treballat a la classe i penjar-lo al bloc, això m’ha fet encara portar-lo més al dia i m’ha ajudat a veure realment el significat de la frase “no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”.

Finalment, he de dir que no només el bloc m’ha aportat continguts diversos sinó el recull d’activitats que hem estat penjant perquè penso què són de molt profit per al nostre futur com a mestres: vídeos, àudios, muntatges... ja que un cop siguem mestres això ho hem d’aplicar al dia a dia quan realitzem treballs o sortides amb els nens que cal immortalitzar-les.

Espero que us hagi agradat el meu bloc a aquells que el visiteu, i molta sort en aquest llarg camí!

"No hi ha res més bonic que la innocència d’un nen"

Judit Degracia

Vídeo plàstica

Aquest és el vídeo que hem realitzat per la proposta de Miró amb els infants. Va ser una experiència molt divertida i interessant , ja que l’ànim i l’esforç dels nens ha estat molt agraït per part nostre perquè amb aquesta bona actitud ens van facilitar el treball.

M’ha agradat molt aquesta nova experiència i espero que aquest recull d’imatges sobre tota la activitat us agradi a vosaltres també!

Llegendes de Catalunya, el Barcelonès.

LA PRINCESA DOLÇA DE PROVENÇA

Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia perquè no enyorés la seva terra. El comte els concedí terrenys i propietats prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també com una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre de Fang.

La dama provençal anava sovint a passar uns dies en aquella finca amb el propòsit de trobar-se més a la vora dels seus paisans i viure amb ells a l'estil de la seva terra.

Hi hagué un temps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aquestes eren més llargues que abans no solien ésser. La preferència de la dama per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que manà al seu servei que la vigilessin. I no van trigar a sorprendre les visites d'un jove i gentil trobador que, des del peu de la finestra de la casa, dedicava a la comtessa els més inspirats fruits de la seva lira. El comte, en saber la infidelitat de la seva esposa, es posà furiós i jurà venjar-se'n. Manà que fos pres el trobador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no ho sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el féu matar, manà que li traguessin el cor, el féu guisar pel seu coc i portar a taula en un àpat. La comtessa, ignorant de què es tractava, se'l va menjar. Després el comte li preguntà si li havia agradat aquell plat tan fi, que ell havia manat guisar expressament per a ella. El seu marit li féu conèixer aleshores què era el que acabava de menjar. La comtessa en tingué un gran disgust i jurà no menjar mai més cap altra cosa, car no volia profanar la boca per on havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses, que, per bones que semblessin, totes foren bastardes comparades amb el que acabava de menjar. La comtessa morí de gana, perquè no volgué tastar cap engruna de res més.

Joan Amades (1840-1905)

Una mica de tot

11/12/2009

En el seminari de divendres vam fer una miqueta de tot.

Al inici de la classe vam començar amb dos contes: La petita cuca de llum, explicat per la Cristina Almazán i un conte de Nadal de les Tres Bessones explicat per la Irene Gras.

Seguidament, dues companyes més van continuar amb l’entorn sonor, l’Eli Puig, com sempre, ens va sorprendre i va fer un experiment i ens va portar una petita audició de què escolta des de que surt de casa seva a la universitat, i també ens va representar què és el que escolta en el seu treball i com i què podem modificar alguns d’aquests sorolls que són molt molestos.

Posteriorment a l’entorn sonor de la Laura Moragues i ens va descriure el de casa seva i el d’un dia a la muntanya buscant bolets. La seva conclusió personal va ser com la de tots, tenim un entorn sonor molt contaminat acústicament, però ella ens va comunicar què havia desenvolupat una capacitat d’escolar des d’una zona de casa seva allò que fan els seus nens i escoltant els sorolls que fan sap que fan en cada moment.

Finalment, vam comentar i debatre tots aquells temes de rellevant importància que conté la pel·lícula de Billy Eliot (que vam veure l’altre dia).

Frase “Què fan els nens que no se’ls escolta?”