dijous, 29 d’octubre del 2009

Gimp

El Gimp és un programa informàtic de software lliure i que serveix per retocar i editar imatges i/o fer muntatges amb fotografia.
Hem après a utilitzar aquest programa i hem realitzat diferents activitats amb fotos fetes a l’aula.

1) Inicialment hem agafat una fotografia i l’hem reduït a un tamany de 300 x 225 píxels i l’hem guardat. Això ho hem fet seguint els seguents passos: Obrim el gimp, fem clic en "Obre fitxer" i seleccionem una imatge per treballar, posteriorment anem a l'opció "imatge" i a "escalar" i modifiquem la mida de l'imatge, en aquest cas, la mida original era de 3072 píxels¨.




2) La segona activitat consistia en seleccionar una altre imatge per trebllar. Un cop seleccionada:
-2.1: escalar-la a un tamany més petit aproximadament 300 píxels i guardar-la. Aquí teniu el resultat.


-2.2: amb la foto ja escalada, l’hem aplicat efectes i retocs (al nostre gust). Això ho fem seguint uns passos: seleccionem l'opció "color" i escollim una de les diferents posiblilitats, en aquest cas "desatura".

-2.3: per finalitzar en aquesta mateixa fotografia hem retallat un element de la foto i l’hem aplicat un efecte a la resta de la imatge. Això ho fem: "eina de lliure selecció" (ens apareix com un llacet gris) retalem tota la part de l'imatge que volem retallar i seguidament anem a l'opció "imatge" "retalla la selecció". Arribant fins aquí, ja tenim seleccionada l'imatge retallada i per esborrar o modificar allò que no ha estat seleccionat, com en el cas de la meva fotografia, hem de fer: "seleccionar" "invertir" i apliquem un efecte o un color.


I aquests han sigut els resultats del nostre treball amb el gimp.


dilluns, 26 d’octubre del 2009

La llengua catalana, convidada d'honor a la fira de les llengües de París

Expolangues dedica l'estand central a donar a conèixer la realitat del català a Europa.

La llengua catalana sempre ha tingut un estand a la fira Expolangues, un certamen que porta 25 anys potenciant l'aprenentatge de llengües i la comunicació internacional. Però enguany serà protagonista en el paper de mostrar “l'incipient reconeixement” de les llengües que hi ha a França i que no són el francès, segons ha explicat avui el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló.

Bargalló ha indicat que el català ocuparà l'estand central del certamen, de 100 metres quadrats. A través de la fira es vol explicar que hi ha catalanoparlants a l'Estat espanyol, Andorra, França i Itàlia, a més de presentar aplicacions informàtiques en català i una mostra de tots els mitjans de comunicació que existeixen en aquesta llengua.

Sota el lema El català, la llengua de 10 milions d'europeus, l'IRL vol comunicar que el català és una llengua moderna, “europea, no minoritària i que parlen més persones que moltes de les oficials a la Unió Europea”, ha dit el director de l'Institut.

A la inauguració de Expolangues hi assistiran el cap del govern andorrà, Jaume Bartomeu, i l'exalcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, per recalcar la presència del català en zones on molts francesos no saben que es parla.

Expolangues, que es celebrarà a París del 3 al 6 de febrer de 2010, rep una mitjana de 25.000 visites de professionals de la llengua i estudiants a la recerca de productes multimèdia sobre turisme i lingüística.


Font digital: diari avui.cat
Aquí teniu l'enllaç a la notícia oficial.

La nostra blocosfera


Una blocosfera (també coneguda com a univers de blocs) és una xarxa social que es crea a partir d'un grup de blocs i els seus blocaires (les persones que els creen). Aquests blocs es poden connectar entre sí a través de comentaris que els usuaris deixen en altres blocs.

Dins d’aquest món ens apareixen nous conceptes com són els dos que hem vist anteriorment, i un altre és un meme: ens permet transmetre informació a través d’internet i ens crea nous coneixements a través d’una idea bàsica.

Per exemple, hi ha blocs on es parlen temes concrets i/o específics, doncs bé, amb el meme el que fem es anar adquirint coneixements d’un bloc a un altre, això no sempre és fiable ja que recordem que els blocs són espais on diferents usuaris pengen informacions i reflexions diverses sobre temes en concret i que no deixar de ser mai opinions personals o no contrastades 100%. Hem de saber diferenciar una informació contrastada i verificada amb una opinió o reflexió personal.


A classe de Gestió, un cop explicat tot això, ens van proposar una activitat que consistia en fer un bloc sobre un tema d’interès per el grup. Nosaltres vam decidir tractar un tema que estigués relacionat amb l’educació infantil i vam escollir els contes.
La manera en la que ens vam organitzar va ser fent un index inicial on tractessim temes interesants per el nostre blog, i d'aquí casdascuna va buscar informació per tal de possar-la en comú i un cop realitzada aquesta tasca, vam fer una selecció de informació i la vam organitzar i estructurar.
Seguidament vam decidir, apartat per apartat, como voliem organitzar el blog i així ho vam fer.
Aquí podeu consultar-lo.

Esperem que us agradi i que serveixi d’ajut.

Expliquem contes

23 / 10 / 2009

La classe de seminari de divendres va ser molt diferent respecte a les que havíem fet fins ara, ja que vam començar amb l’activitat proposada per la Loles d’explicar contes. Cadascú de nosaltres té assignat un dia per fer-ho i divendres va toca: la Berta i la Sara.

Primer ho va fer la Berta i ens va explicar el conte del Lleó Gandul, personalment hem va agradar molt ja que ho va fer molt dinàmic. Dins del conte hi havia cançons que vam haver de cantar i ens ho va fer passar molt bé. A més a més, el to de veu i l’expressivitat que va utilitzar va ser molt adient.

Seguidament, la Sara ens va llegir dos contes: els colors i la samarreta d’en Max. Tots dos contes van ser una mica complicats: el dels colors perquè cada vegada sortien més i més colors i era un embolic. I en d’en Max el personatge realitzava una sèrie d’accions una mica complicades per els nens, ja que era fàcil perdre el fil.

Per que això no tornès a passar la Loles ens va fer un llistat de punts on explica el que hem de fer o el que no hem de fer alhora d’explicar un conte infantil:

-Per tal de aconseguir que els nens estiguin atents, hem d’explicar el conte no llegir-lo.

-Alhora d’explicar el conte ens podem moure per l’espai, apropar-nos al nens, utilitzar l’expressió corporal, etc.

- Explicar sempre històries senzilles i simples perquè puguin assimilar-ho bé, i en cas de què el conte sigui molt llarg o que trobem algun embolic podem simplificar-ho.

-Ens hem de plantejar com volem explicar el conte: de forma interactiva, és a dir, que els nens participin fent preguntes, etc. , o bé explicar-ho sense interrupcions i al final poder obrir un diàleg amb els nens.
Això s’ha d’explicar abans de començar.


-Augmentar la velocitat de la narració per tal de mantenir l’atenció.

-La veu del narrador pot ser: tranquil·la, reposada... Mai s’ha de cridar però si fer cops de veu.

-I finalment, per tenir èxit hem de ser espontanis, simpàtics i fer un bon ús de l’expressió.



Un cop finalitzada aquesta activitat, vam donar pas a una altre: L’entorn sonor.
La Berta i jo, vam exposar l’activitat acompanyada d’una reflexió personal sobre la contaminació acústica.


És veritat que no ens adonem però estem completament envoltats de sons i de sorolls. La majoria de les vegades no ens adonem ja que estem acostumats a escoltar molts sons alhora. Només ens adonem quan no hi són. Estem molt contaminats acústicament i això provoca que uns efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'estableix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació.


Frase: “Hem d’adonar-nos del nostre to de veu, ja que moltes vegades parlem d’allò més personal i tothom s’assabenta” .

dijous, 22 d’octubre del 2009

Cultura lliure

El que anomenem cultura lliure es tot allò que englobem en la creació, elaboració i difusió de cultura d’acord amb els principis de llibertat establerts al programari lliure què és tot allò que pot ser utilitzat, estudiat o modificat sense restriccions, i que pot ser copiat o modificat sense cap o gaires restriccions per garantir el futur dels destinataris i els seus drets.

Principalment les característiques d’aquest programari són les següents:

-llibertat de adaptar un programa per tal de cobrir unes necessitats pròpies.

-llibertat de millorar un programa i distribuir-lo de nou.

-llibertat de copiar-lo i distribuir-lo.

-llibertat d’executar un programa amb qualsevol propòsit.

Són habituals les reflexions al voltant del copyleft (conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques), drets d’autor (copyright), etc.

------------------------ACTIVITAT------------------------

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes:
"Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes o incorrectes i en quin grau. Per exemple: En la situació x, segur que acabariem amb la companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que esciuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrès d'educació com exemple de bona pràctica educativa. Cal argumentar les respostes.


De l’activitat anterior la resposta més adient i per tant, més correcta penso què és la D, perquè el que està demanant el professor es que lliurement agafin la postal que més els agradi per tal de portar un record als pares. Encara que he de dir que es pot malinterpretar això de: "agafeu les que volgueu", ja que depenent del contex podria considerar-se robar.

De les altres tres, la que personalment penso que es podria apropar més és la B, encara que el professor esta ordenant als alumnes que utilitzin el word, quan hauria de demanar "aneu al processador de textos..." per tal de que cadascú poguès utilitzar aquell que vulgui, perquè no oblidem que tenim un altre processador de textos què és l'open office i què és de software lliure.
I ja per finalitzar, les dues últimes son les que menys s’apropen a l’opció correcta, és a dir, la A i la C.

En el cas de la A, el professor li diu als alumnes : "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" és impossible que un professor demani una sabata tan específicament, ja que seria incoherent. Perquè fos correcta el que hauria de demanar és: “Per demà es necessari portar un calçat esportiu” però no una marca comercial ni un model en concret.

I en el cas de l’opció C, el mestre està exigint una versió de Power Point també massa específica quan hi ha d’altres que possiblement tindran els alumnes de la classe i que també serveixen per fer l’activitat proposada, hauria de demanar acabar l’activitat sense exigir un programari específic.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Educació becarà a alumnes que acabin la ESO amb una nota de 8 o superior

20/10/2009

Al principi de la classe hem possat en comú aquells records que teniem tots de l'infància, però més especificament en l'escola. I hem ensenyat allò que per a nosaltres té un valor sentimental molt preciat.

Seguidament avui la Vanessa Novell i jo, hem expossat el nostre treball de la notícia sobre educació:

Títol: Educació becarà a alumnes que acabin la ESO amb una nota de 8 o superior.

Font: En format digital (www. Elperiódico.com)

Per primera vegada la Conselleria d’educació premiarà el bon rendiment dels alumnes de la ESO que tinguin una nota mitjana d’un 8 o superior destinant un milió d’euros a la creació de beques on cada estudiant rebrà un màxim de 1200€ anuals sempre i quan la família dels estudiants tinguin uns ingressos reduïts.

L’objectiu d’aquestes ajudes és aconseguir que els estudiants continuïn amb la seva formació acadèmica ajudant-los econòmicament i ampliant així la millora de les seves possibilitats en un futur laboral. La intenció d’aquestes beques es promoure la motivació d’aquests estudiants que han demostrat al llarg del curs un bon rendiment i que podrien abandonar la seva continuació acadèmica per problemes econòmics familiars.

El plaç màxim per poder acollir-se a la nova beca va terminar el 30 de setembre, on es va tenir que presentar la nota mitjana de la ESO junt amb els ingressos de la família i el nombre d’habitants en cada nucli familiar.

Justificació

Ens va cridar l’atenció aquesta notícia pel fet de que la beca va dirigida a alumnes de la ESO quan normalment les beques van dirigides a estudis superiors, un fet que mai s’ha donat.

Comparació amb altres diaris

El país i l’avui l’única diferencia és la forma en la qual està redactada, ja que les xifres i la informació és la correcta.

El 9diari, el singular digital, diari de Girona i l’Empordà ens ha cridat moltíssim l’atenció perquè hem comprovat que tant la informació com l’estructura del text és exactament la mateixa.

Informació extra

Informació per contrastar amb la notícia.

Activitat a classe

L’activitat consistia en dividir la classe en dos grups de 7 i cadascun d’aquest s’encarregava de donar arguments, uns a favor i uns altres en contra sobre el tema tractat.



"Els records van enllaçats amb els sentiments"

dijous, 15 d’octubre del 2009

Audacity

En la classe del dijous passat ( 8/10/2009) vam treballar un nou programa: l’ Audacity, què és un programa que serveix per editar i gravar lliurament audios.
En grups de quatre persones vam haver d'editar un audio amb frases o cites sobre l'educació.
Cadascuna de les components del grup vam escollir una frase sobre l'educació i les vam gravar, seguidament a aquesta gravació li vam possar una música de fons per tal de que quedes més bonic.

Aquest procés el vam fer inicialment obrint el programa i donant-li al rec per poder començar a gravar, un cop ja estaven gravades totes les veus, vam seleccionar allò que volíem escoltar i vam modificar el volum de l’audició anant a Efecte i amplificar, un cop ja l’havíem graduat l’acceptaven i donàvem a d’acord per tal de què es guardés.

Un cop ja esta ben modificat anem a Fitxer, exporta com a WAV (per tal de que es guardi bé) i guardar.

Hi així tants cops com veus vulgui gravar. Un cop ja les tinc totes obro anant a: Proyecto i importar audio.

Si per exemple tinc tres gravacions diferents, haig de silenciar la gravació 1 i 2 per tal de poder escoltar i fer modificacions a la 3. Això es fa a traves de l’opció Silenciar.

Un cop hem escoltat una per una (perquè el programa llegeix en vertical) retallo tots aquells espais de silenci que vull retallar amb l’opció retalla ( què és el dibuix d’unes tisores), per fer això primer has de seleccionar la part que vols retallar amb la icona del cursor i marcar-ho.

Seguidament, com he dit que el programa llegeix en vertical les he de posar ordenades per que sonin una darrera de l’altre amb ordre: 1, 2 i 3. Això ho faré amb la icona de les fletxes <--> , ens apareixerà una gravació sota l’altre, doncs bé, amb la icona aquesta agafo i les col·loco una darrera de l’altre, és a dir, on acaba la primera col·loco la segona i on acaba la segona, col·loco la tercera.

I un altre cop quan ja estic vaig a Fitxer i exporta com a WAV. Fent això ja no tindré tres gravacions diferents sinó una de sola.

També tenim l’opció de col·locar una música de fons, anem a Projecte i Importar audio, seleccionem la cançó que vulguem.

Finalment hem de seleccionar on volem que la cançó soni i això ho fem amb la icona que té dues puntes de fletxa juntes amb la separació al mig d’una línia, doncs bé aquest icona ens deixarà marcar puntets per tal de graduar la cançó per intervals on volem que soni més o menys fort, estirant amb el cursor o contraent el puntet.

Aquesta és l'enllaç de la gravació d'audio del meu grup.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

EL PROFESORAT I LA SEVA IMPORTÀNCIA

6/10/2009

En la classe de seminari d’avui ens han presentat l’Irene, la Laura i l’Eli una noticia que tracta sobre el professorat: “¿Por qué los adolescentes de hoy obedecen menos?”.

Han desenvolupat la tesi i ens han explicat que l’idea ha sorgit d’un pensament que tenien: que sempre es parla de l’educació que han de tenir els nens i tot allò que els engloba, però no solem parlar molt del personatge del mestre, és a dir, aquest juga un paper molt important.

Moltes vegades sobre el mestre recau el pes de segons quines actituds dels nens ( parlant de secundària) i ens oblidem de que els pares també tenen responsabilitat sobre els actes dels seus fills.

Ens han citat un proverbi africà que diu així: “Per educar a un nen cal la tribu sencera”.

Posteriorment hem passat a debatre aquelles idees més rellevants i importants de la noticia, les idees que he extret d’aquest debat han sigut les següents:

- L’educació comença a casa i continua a l’escola.

- Som una societat contradictòria, ja que voldríem ser a casa per poder donar-li tota l’atenció als nostres infants, però quan tenim l’oportunitat o decidim dedicar-nos plenament a ells i deixar de treballar, critiquem dient que està tot el dia a casa, etc.

- És molt important que els pares i les escoles tinguin una interrelació no només quan hi han reunions, festivals, etc.

Seguidament ens han proposat una activitat molt curiosa que tractava d’escriure en un paper una situació violenta que recordem de l’escola, i aquesta l’hem ficat en una caixa i cadascú hem llegit una, posant-les en comú.
D’aquesta manera hem pogut escoltar i pensar en allò que no volem que passi quan ens arribi el moment de ser educadors i educadores.

I per finalitzar m’ha cridat l’atenció una curiositat que ens ha explicat una component del grup, la Laura, ens ha explicat que hi ha un estudi realitzat sobre els nens que diu que els nens que no masteguen bé no pronuncien bé (com a curiositat).

dijous, 1 d’octubre del 2009

Notebook i delicious

En la classe d'avui hem aprés a utilitzar dos programes informàtics que no coneixíem i aquests són: el notebook i el delicious. Aquets ens proporcionen diferents formes de gestionar la informació i d’emmagatzemar-la.

El Notebook (bloc de notes) ha sigut, personalment, el que més m'ha agradat dels dos perquè l'he trobat molt més fàcil i còmode ja que no estava en anglès. La seva utilitat és facilitar la tasca de recerca, és a dir, en aquest "espai" pots desar pàgines webs, comentaris, imatges i documentació. La garantia d'aquesta pàgina és què pots guardar allà l'informació que podràs utilitzar en un altre moment o per qualsevol treball en concret.

Seguidament, hem treballat el delicious on ens hem creat un conte per tal de poder registrar-nos i poder consultar informacions que altres companys pengen dins dels seus espais de delicious. Això és útil perquè pots consultar informació d’interès de la resta de companys què també poden ser útils per a mi.

Per finalitzar, com ja he dit, el bloc de notes de Google m’agrada més pel fet que puc guardar en un espai únicament meu i privat informacions que posteriorment puc utilitzar i també pelr el idioma.



Entrevista a Vernor Muñoz: «L'educació és un dret fonamental»

Hi ha tornada al col·legi. Però ell s’ocupa més dels que no hi tornen i dels que no hi han anat mai. La justícia i l’educació comparteixen pupitre.

–En aquest món d’iPhone i Facebook, ¿quants analfabets queden?
–Hi ha aproximadament uns 800 milions d’adults analfabets i uns 80 milions de nens sense oportunitats educatives.

–¿Analfabet ho és només el que no sap llegir ni escriure?–No. És una persona que té coneixements mínims que no l’ajuden a resoldre les seves necessitats humanes, a fer valer els seus drets, a ser feliç.

–¿Qui fa més per educar: els polítics, els banquers, la gent corrent?
–Tothom. Entre els banquers i la gent que controla les finances del món hi ha sensibles necessitats d’educació. No han aconseguit entendre, per posar un exemple, les necessitats de construir un món més just.

–¿Només l’educació ens farà lliures?–L’educació és un component fonamental, però no l’únic. Hi ha problemes que no poden ser resolts amb l’educació, però sempre és necessària per resoldre els problemes.

–¿Educació i democràcia van juntes?–Sí. No es pot concebre cap mena d’educació que no rescati els principis de la democràcia.

–¿Per això a l’Afganistan els talibans ataquen els col·legis de nenes?–Els talibans han fet un mal incommensurable a les oportunitats educatives específicament de les nenes. Ha sigut una massacre
....

Aquí podeu llegir una part d'aquesta entrevista què el Periódico li va fer a Vernor Muñoz (Relator Especial de la ONU sobre el Derecho a la educación) el dia 13/09/2009 i en aquest enllaç la podeu veure sencera.