dimarts, 3 de novembre del 2009

Increïble, però cert.

3/11/2009



En la classe d’avui la Berta Hinojosa i l’Arantxa Lordén ens han exposat l’actualitat educativa. Ens han presentat una notícia extreta del diari del País del dia 4/09/2009 que era “Arranca la digitalización de las aulas”. En l’han explicat i ens han proposat una activitat grupal que consistia en debrate sobre el tema de la notícia. Ens han repartit uns papers on hi havia el títol d’un tema involucrat amb la notícia exposada i on hem agut d’exposar la nostre opinió, ja sigui a favor o en contra.

Desprès, la Cristina Almazán i la Arantxa Velasco, ens han exposat una altre notícia d’actualitat extreta del Periódico del dia 22/10/2009. La notícia ens parlava de la queixa d’una mare sobre un col·legi on no hi ha cap auxiliar o ajudant a les classes de preescolar, perquè no arriban al nombre de nens estipulats, i el problema es que són molts nens per una sola professora.

Elles també ens han proposat una activitat grupal que consistia en repartir uns papers on hi havia el nom d’una figura o personatge que tingués un paper rellevant sobre la notícia i que l’havíem d’argumentar i defensar.

Seguidament, dues companyes que han sigut (un altre vegada) la Berta Hinojosa i la Arantxa Lordén, ens han presentat l’anàlisi que han fet del seu entorn sonor.

Les conclusions a les quals hem arribat novament han digut que estem molt contaminants acusticament, i què a arribat un moment en que no ens adonem de tot allò que escoltem per tot arreu.

I per finalitzar, la Vanessa Novell ens va explicar el conte de "La castanyera" va utilitzar ilustracions que ens van fer més dinàmic el conte i amb soport material com eren les pròpies castqanyes ( que després ens vam menjar). Ho va fer, personalement, molt bé ja que va aconseguir que tots i totes estiguessim atents i no vam perdre el fil.



Frase: “És molt difícil marcar un límit i concretar-ho, en segons quins temes”




















Perquè he posat aquest títol?

Hem finalitzat la classe d’una forma molt especial, amb un joc. Un joc que m’ha deixat bocabadada. La Loles a recollit les claus de cadascú de nosaltres i les a ficat en una bossa. Sense que ningú mirés, a agafat una per una i la bellugat, cadascú ha hagut d’endevinar o identificar quina era la seva.

M'he quedat completament sorpresa, ja que en quant he escoltat les meves claus he dit molt convençuda que eren les meves, i ho he encertat. L’explicació d’aquest fet tan peculiar és l’interiorització que fem de segons quins sons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada